delCamp.cat

En els darrers anys, el Camp de Tarragona ha experimentat, un cop més, l'arribada de persones d'altres regions del planeta. Ja se sap que els fenòmens migratoris són quelcom natural del col·lectiu humà, tot i que la gestió i organització d'aquestes situacions es vehiculi de diverses maneres. Tenint en compte que Reus acull al voltant de 110.000 habitants (dels quals un 15% són nouvinguts), la necessitat de programes d'acció real que integrin aquestes comunitats es torna, dia a dia, més transcendental. En aquest sentit, diverses organitzacions i entitats de la ciutat, han dut a terme la iniciativa 'ARRELS, cultures d'anada i tornada' sota el lema 'Jornades de les dues ribes' que va acabar ahir, 7 de juliol.

Aquesta primera edició de l'ARRELS es va centrar en el coneixement, debat i difusió de la cultura magribina, principalment marroquina (també algeriana), ja que representen la meitat de nouvinguts que viuen i conviuen a Reus. Partint de la idea que, tot i ser una comunitat amb una presència força arrelada, la seva participació ciutadana en activitats a diversos nivells -polític, econòmic, associatiu i cultural- és força incipient, els reusencs i no reusencs han tingut l'oportunitat d'apropar-se a la seva cultura i els seus costums; un intent de trencar el mur que separa les dues ribes.

Es van començar les jornades amb una xerrada-debat sobre l'associacionisme dels immigrants i dels col·lectius que treballen amb la immigració per tal de conèixer la feina que realitzen l'Associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament, l'Àrea d'Immigració de CGT i de l'Associació Amazics de Catalunya, amb una assistència de 40 persones. A aquest acte, el va seguir la projecció i posterior debat del documental 'Casa Nayda', dirigit per Dominique Caubet i que tracta les tendències musicals i culturals que els joves d'avui impulsen i difonen des de la seva terra.

Estat de la cultura

La projecció de la peça, el dia 1 de juliol, anava força lligada amb la xerrada sobre música i cultura del divendres dia 3, on hi van participar Caubet a més de Ferran Morillas (Qadar produccions) que s'encarrega de portar grups musicals magribins a Catalunya; Moulay Sherif, músic i membre del grup Nass Marrakech i Joni (Hace Color, Barcelona). En aquesta sessió es va explicar com, des del 2005, la música cerimonial va evolucionar cap a una tendència de caire civil.

Els anys 60 i 70 del segle XX van representar un punt i a part per la música magribina, ja que es van començar a barrejar instruments (banjo, taules de percussió tocades amb batets) i és en aquest punt, quan els artistes surten al Magreb i a Europa. Segons afirma la documentalista Caubet, Martin Scorsese parlava dels "Rolling del Magreb". Mentre els 80 van ser una dècada força calmada, als 90 arriben el metal i el hardrock que aconsegueixen força seguidors, principalment joves. Va ser l'època de gran esplendor per festivals com el Boulevard de Casablanca o el Festival Essaouira (ciutat al sud del Marroc). En aquesta sessió es va tractar la dificultat que tenen els músics al Marroc per donar-se a conèixer i difondre els seus treballs.

Per tal d'apropar-se a la seva música, el dijous 2 de juliol, els grups Nour (llum en àrab) i Chaqlalà (rock bereber) van oferir un concert al Centre Cívic Ponent. Es tracta d'una música rock àrab que juga amb ritmes electrònics i música popular de la Kabilia, respectivament. A la sessió de debat sobre música i cultura es va afirmar que sectors propers al poder diuen que la música és una bona manera de combatre el fonamentalisme, que caracteritza una part concreta però no majoritària de la societat magribina, i que "el moviment és la força i debilitat de la societat civil", referint-se a les tendències culturals (creadors i seguidors).

Tot i centrar-se en el món de la no ficció, també es va deixar un espai per la ficció i la creació artística en estat pur. A més dels ja esmentats concerts, es va projectar la pel·lícula "Retorn a Hansala" de Chus Gutiérrez, una reflexió social que parteix d'un fet real i a través de la qual es vol conscienciar l'espectador de la crua realitat que envolta a les persones que decideixen canviar de riba. Un altre activitat va centrar-se en els contes de tradició oral marroquina, que es va dur a terme el dia 4 de juliol a La Palma.

Estat de l'Estat

Per finalitzar aquesta primera edició de l'ARRELS es va projectar, ahir al vespre, un documental titulat 'Llibre de Família', on es narra l'acció que el grup teatral Aquarium duu a terme arreu al Marroc, sobretot en zones rurals, per donar a conèixer el canvi legislatiu que suposa aquest nou Codi de Família. L'obra, que es realitza des del 2003 i del que ja s'han fet més de 300 representacions, pretén conscienciar a les dones dels seus drets. Tot i que en la sessió de debat posterior, Fatiha Rabei de Sodepau va recalcar que, tot i haver-hi canvis pel que fa a la representació legal de la dona, a la poligàmia i a la custòdia dels nens, sorgeixen problemes com que "els Tribunals no l'apliquin degudament" ja que "accepten la poligàmia tot i la Llei del Codi de Família". En aquest sentit, la Fàtima Souki de l'Associació Amazics de Catalunya, va explicar "la dicotomia de la Constitució, que es basa d'una banda en els Drets Internacionals, i de l'altra en la Sharia". Per exemple a Algèria un article afirma que els ciutadans són iguals davant la llei, independentment del sexe, la ètnia o l'edat (semblant a la nostra Constitució), però en un altre article s'especifica que la llei es regeix per l'Islam, que segons la Fàtima, "no defensa la igualtat de sexes" . En aquest debat de cloenda, es va recalcar que "el problema del Marroc és d'educació i mentalitats" ja que actualment hi ha una "falta d'igualtats i d'oportunitats".

Amb aquesta xerrada sobre desigualtat entre gèneres es va donar per finalitzada la jornada d'apropament a la cultura magribina, unes sessions que han comptat amb una mitjana de 50 assistents per acte i que han contribuït a l' aprenentatge d'una cultura present als nostres carrers però que en molts casos, desconeixem. Una iniciativa fonamentada en la participació i el debat que ha volgut fomentar el sentiment de comunitat, sigui quin sigui l'origen de l'individu.